2 de març 2017

Actes del 80è aniversari del primer bombargeig aeri sobre Flix


Dijous passat 23 de febrer, va ser el 80è aniversari del primer bombardeig que va patir Flix durant la guerra civil espanyola, un dels primers sobre població civil que hi va haver durant el conflicte. Per commemorar aquests fets i homenatjar a les víctimes, l’Associació Cultural La Cana va preparar un seguit d’actes que es van fer el dia 24.


La nit del 23 al 24 de febrer de 1937, Flix va patir el primer bombardeig aeri a mans de l’aviació feixista. La presència d’una indústria electroquímica i la sospita que s’hi produís material bèl·lic, van convertir la població en un objectiu militar. Aquell bombardeig va produir la mort de vuit veïns de Flix, a més de nombrosos ferits i la destrucció d’una part de les instal·lacions de la fàbrica i de diferents punts del poble.

Per aquest motiu, La Cana ha organitzat una exposició amb el títol “Flix sota les bombes” que estarà oberta fins al 5 de març. La inauguració, a Ca Don Ventura, va anar  a càrrec de Josep Antoni Collazos i va comptar  amb una breu xerrada de Pere Muñoz, historiador i cap de publicacions de La Cana, sobre els fets del 23 de febrer de 1937.



 Tot seguit, al refugi antiaeri,  Jaume Masip, president de La Cana va fer un breu parlament i es va descubrir una placa en memoria dels morts  d’aquell primer bombardeig. Cal destacar també l’assistència a l’acte de diversos familiars de les víctimes.






Josep Arbolí Benet (33 anys)
Batiste Mur Canet (33 anys)
Pere Pau Bagés Torres (46 anys)
Antonio Ortiga Cervelló  (43 anys)
Salvador Biarnés Roch (37 anys)
Va morir mentre el traslladaven ferit a Reus, li havien amputat un braç.
Matrimoni Santamaria - Santaliestra
La muller estava embarassada.
Víctima sense identificar.



Parlament del President de La Cana

Primerament us voldria llegir un fragment d’un text titulat “El racó de la memoria”, escrit per mi amb vivències de Sisco Castellvi, més conegut com Sisco Pitoi.

“Aquella nit, abans d’anar a dormir, Sisco, va sortir al porxo del mas a fer una ullada al cel, estava completament ras. Lluïa una lluna tant esplèndida que desdibuixava els estels. Els bancals estaven il·luminats per una llum blanquinosa, com de marbre vell. Els aulibers projectaven ombres fosques damunt de les espones. La garriga, mes enllà de les feixes, era una penombra foscant. El silenci era gairebé total, tant sols el trencava de tant en tant el soroll del foc, els espetecs d’un tronc de pi que s’escolaven per la porta entreoberta del mas.
 Sisco es neguitejà sense saber ben bé per què, llavors va sentir el padrí, amb aquella veu profunda i pausada...- noi! au vinga que demà hem de matinar! - i  tot seguit la veu dolça de la padrina - va Miquel, deixa estar el noi que ja és prou gran. - Sisco, que tot just havia fet catorze anys feia dos mesos, el dia de Nadal del 1936, abans d’entrar al mas va pensar en sa mare. Ella vivia al  poble, ells, al mas, estaven una mica allunyats dels esdeveniments dels últims mesos. Era a punt d’adormir-se quan va sentir una remor llunyana, un rum-rum que no va identificar. Acostumat com estava als sorolls de la nit, a escoltar el silenci de les nits fredes d’hivern, es va sobresaltar. De sobte es va sentir una explosió, una distant però potent deflagració, i una altra i una altra... - Què és això? Què passa? - va cridar la padrina ; i el padrí li va respondre - Paula, em sembla que són avions que bombardegen lo poble.

 El dia 23 de febrer de 1937, dimarts, una nit de lluna plena, des de les deu de la nit fins gairebé dos quarts de dos de la matinada, es va produir el primer bombardeig de Flix, amb el resultat de vuit persones mortes, nombrosos ferits i la fugida de molta gent cap els masos i les coves del terme. Un dels morts va ser el padrastre de Sisco Pitoi. Aquell dia havia canviat el torn i treballava de nit, Teresa va sortir a la porta a dir-li adeu, no ho feia mai, ja no el va tornar a veure.


Avui és un dia trist, i ho és per dos motius, per una banda recordem els morts en aquell bombardeig, però cal pensar que no són només uns noms en una placa, són també vides truncades de repent, durament, injustament….per exemple….el matrimoni Santamaria Santaliestra es veu que era un matrimoni jove, el pare d’ella treballava de practicant a  Riegos i es veu que estaba embarassada, van morir a l’estació, qui sap si havien vingut a donar la bona nova a la familia…..
No són només un nom en una placa, són vides no viscudes i gairebé oblidades.
I per aquí va la segona cosa que volia dir, em sembla molt greu que avui, 80 anys desprès encara haguem de dir que hem de treballar molt més per  a recuperar la memoria de tot allò que va pasar i que ens ha estat amagat, silenciat per una part per la por i per una altra amb la intenció de que s’oblidi.
Doncs no oblidem i us animo a col·laborar en aquesta tasca, amb l’associació la cana que ens fa molta falta… investigant a les vostres famílies i explicant-ho als vostres fills i filles, als vostres nets i netes, explicant-ho als historiadors i estudiosos per a que ho posin negre sobre blanc…ells i elles, les victimes oblidades d’un conlficte que tampoc volem oblidar qui el va començar, és el mínim que es mereixen.

Moltes gràcies per la vostra assistència.

Les fotos són de Francisco Ramon  Visa Ribera.

19 de febr. 2017

FINALISTES AL PREMI SIRGA D'OR 2016


La nostra associació ha estat entre els finalistes del Premi Sirga d'Or 2016. La institució distingida amb el guardó ha estat el Premi de Narrativa de Vinebre, a qui volem expressar la nostra felicitació. Així mateix també volem felicitar als dos guanyadors ex aequo en la modalitat individual, el flixanco Josep Sánchez i el morenc Joan Launes, dos persones amb qui La Cana ha col·laborat en diverses ocasions i, tanmateix, han participat en activitats de l'associació. L'acte del lliurament dels premis es féu el passat dia 17 al Teatre Municipal La Llanterna, a Móra d'Ebre.
Amb tot, volem manifestar que estem molt contents d'haver estat  finalistes, cosa que representa un reconeixement a la trajectòria i l'activitat realitzada per La Cana, un reconeixement a més d'àmbit comarcal. Tot plegat no hauria estat possible sense el suport rebut durant tots aquests anys dels socis i les sòcies de l'associació, i de les institucions, en especial de l'Ajuntament de Flix. A tots ells, moltes gràcies!.


4 de febr. 2017

2016, UN ANY INTENS I AMB NOVETATS

El contingut d'aquest escrit ha estat publicat en l'últim número de La Veu de Flix (gener de 2017), amb el qual l'Associació La Cana ha endegat una secció pròpia dins la revista sota el títol "El Cantó de La Cana", en la qual s'informarà de les seues activitats i també inclourà articles relacionats amb el patrimoni i la història de Flix.

------------------------------------------

2016 ha estat per a l’Associació La Cana un any amb força novetats. A més de les activitats habituals –impuls i suport d’excavacions, jornades de patrimoni, visites guiades, recreació del final de la batalla de l’Ebre-, s’han promocionat i s’ha col·laborat en altres iniciatives culturals, destacant la publicació d’un llibre i, amb aquest, l’inici d’una col·lecció.
En aquest 2016, les excavacions han estat protagonitzades sobretot per restes relacionades amb el Castell Vell i l’antic sistema defensiu de la població. En sengles campanyes realitzades el gener i l’abril es van excavar restes de muralles del segle XVII al parc de les Casetes. L'Ajuntament de Flix, a través del projecte de la llei de Barris, va impulsar aquests treballs, amb la col·laboració de La Cana  i l'assessorament i la direcció arqueològica a càrrec d'Àpex, arqueologia i serveis culturals. A finals d’any es va completar una altra iniciativa, aquesta impulsada des de La Cana, amb el suport de l’Ajuntament de Flix, com és el buidatge de runa del que podria haver estat una cisterna del Castell Vell (coneguda com la “sitja”). Si bé aquesta activitat s’inicià l’any anterior amb el treball de voluntaris, per a la seua finalització s’han contractat els serveis d’una empresa local.
S’ha col·laborat en l’organització i difusió al llarg d’aquest any d’activitats endegades per altres entitats i institucions (en especial amb l’Ajuntament i el CERE), destacant la presentació de llibres: El caçador de bruixes, de David Martí; El nazi de Siurana, de Toni Orensanz; Els camins ramaders de la Fatarella, de Josep Gironés; Muletes i llaguts. La tradició fluvial a Móra d’Ebre, de Joan Pujol i Ivan Salvadó; i Els anjubs de la Torre de l’Espanyol, d’Eva Artal, M. Teresa Castelló, Maria Montané, Mercè Vea i Joaquim Jornet. Així mateix es va donar suport a l’organització i difusió de l’exposició de la IV Mostra d’Arquitectura de les Terres de l’Ebre, del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya; en col·laboració amb l’Entorn d’Aprenentatge de Sebes, es féu la visita guiada a la població per als participants a la trobada de cloenda del curs 2015-2016 de les Aules d’Extensió Universitària per a al Gent Gran; col·laboració amb l’Ajuntament de Flix per a la projecció del curtmetratge Soldat Doménech. La veu oblidada, produït i realitzat per Jordi Bel, Helena Blanch i Clàudia Llambrich; col·laboració també en l’activitat “Pluja d’estels, vi i patrimoni”; i participació en la VII Festa de l’Oli, amb una visita guiada a Molí d’Oriol.
Les visites guiades han estat igualment una de les activitats que ha comptat amb força concurrència. Durant el 2016 s’han comptabilitzat un total de 3.575 persones que han visitat la majoria d’elements patrimonials de la població. En un lloc destacat, el refugi antiaeri continua essent el més demandat (1.777 visitants aquest any).
Entre setembre i octubre es van dur a terme les VIII Jornades de Patrimoni i el VIII Curs Coneguem la Ribera d’Ebre, organitzades conjuntament pel CERE i La Cana i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Flix. Van començar aquest any amb les activitats vinculades a les Jornades Europees del Patrimoni, que en aquesta edició es comptà amb la col·laboració de l’Escola de Música i l’Orfeó de Flix, oferint-se concert en espais patrimonials de Flix. Els camins, la jota, les fortificacions i la geologia riberenca van protagonitzar les quatre xerrades del curs. Vinebre i Riba-roja d’Ebre foren les poblacions convidades dins l’apartat Coneguem els nostres veïns, amb les corresponents xerrades i visites guiades. No obstant, dins de les jornades tingué un protagonisme destacat l’església de Flix: una exposició sobre les seues característiques arquitectòniques (“Pedres de fe”), amb el suport d’un audiovisual; dos xerrades (una aplaçada i pendent de realitzar); una visita guiada; la restitució d’una antiga imatge de la Mare de Déu del Remei; i el que ha estat, a més, la gran novetat d’aquest any, la publicació i presentació d’un llibre, L’església de Flix. Gènesi arquitectònica i modificacions principals des del 1883 al 2015, d’Ireneu Visa, obra amb la que a més La Cana iniciava una col·lecció –“Lo Pedrís”- que aplegarà treballs sobre diversos elements patrimonials de la població.
A finals d’any, i organitzat conjuntament amb l’Ajuntament de Flix i el grup Voluntarios de Fayón es féu per tercer any consecutiu la recreació del final de la Batalla de l’Ebre. Si bé les inclemències del temps foren adverses, cosa que obligà a modificar el desenvolupament de l’activitat, finalment es va poder realitzar i novament es van poder reviure aquests fets ocorreguts fa 78 anys. A més de la recreació, el programa va incloure una caminada pels espais del final de la batalla i la projecció a La Unió Social de la pel·lícula L’Ebre, del bressol a la batalla.
Finalment, de cara a la promoció de La Cana, també s’ha endegat una iniciativa com és el disseny d’una samarreta de l’entitat amb el lema “Omplir d’història lo futur”; els beneficis, naturalment, es destinaran per donar suport a les activitats de l’associació. Per tal de procedir a la seua venda i també per donar a conèixer La Cana, en dos ocasions es disposà d’una parada al mercat de Flix. El resultat no sols fou una bona venda de samarretes, sinó també la captació d’un bon nombre de nous socis.

23 de gen. 2017

Estadístiques de visites al patrimoni històric de Flix

  



Us presentem aquí un resum de les estadístiques de les visites guiades que fem des de La Cana.

L'any 2011 va ser quan vam començar a comptar les visites tot i que ja feia anys que en fèiem.
L'any 2013 vam començar a comptar per elements patrimonials.
L'any 2014 van començar a tenir dades de les visites des de l'Entorn d'Aprenentatge de Sebes que va començar l'any 2009.
Creiem que el tema de les visites està consolidat i es manté, ara estem preparant un projecte de millora amb l'objectiu d'augmentar-les sensiblement.



Any 2016 2015 2014 2013 2012 2011
Refugi 1777 1744 1975 1938
Castell 1085 1434 801 579
Nucli antic 205 64 209 72
Façanes 0 0 35 75
Moli d'Oriol 327 511 260
Colònia 0 23 79
Oli Flix 151
Poblat Sebes 30
Totals any 3575 3776 3280 2664 2103 2556
Sebes 1633 2273 1587
total la cana 1942 1503 1693 2664 2103 2556

5 de des. 2016

VII Festa de l'Oli de la Reserva Natural de Sebes: Mas de Pitoia, com es fa l'oli?

Com diu Antonio Rey, d'OliFlix, aquí es fa suc d'auliva!


Preparant el peu de cofins amb la les aulives moltes....



Prensat....


Per una banda la sansa....


I per l'altra, desprès del procès de decantació....l'oli!


VII Festa de l'Oli de la Reserva Natural de Sebes: Mas de Pitoia, tast de vermuts i visita Guiada al Molí d'Oriol

Un element històric excepcional, del món de la pròducció d'oli, documentat al segle XVII fruit de les excavacions i al segle XV en els documents de l'Arxiu Històric de Barcelona, entre d'altres.


Això de combinar història i lleure ho trovo molt interessant...