27 de gen. 2012

Els Ibers 6

El ritual de l’enterrament 


Les anàlisis paleodemogràfiques del món antic indiquen que el ritual de l’enterrament només s’aplicava en el món ibèric als membres de l’aristocràcia i als grups dirigents. 

El ritual s’iniciava durant l’agonia (1), moment en el qual es reunien els membres del grup per retre homenatge al difunt. Després de l’exposició ritual del cadàver (prothesis), el cos era traslladat sobre un carro (símbol d’estatus) fins a la necròpolis, acompanyat pels parents, les ploramorts i els músics (aulos o auletris), amb el soroll cridaven l’atenció de les divinitats d’ultratomba durant la processó fúnebre (ekphora) (2). El cadàver es cremava en una pira de llenya posada en un receptacle excavat a terra (bustum) (3). Les restes del difunt no consumides eren recollides i rentades (lavatio) (4) embolicades en un sudari de roba i dipositades a l’interior d’una urna com a contenidor funerari . 


Després, amb la tomba oberta es feien les pràctiques del banquet ritual, en el qual es sacrificava un animal en honor dels déus, que era consumit pels parents, els déus (fum) i el difunt (es dipositava el menjar a l’interior de la tomba). També formaven part del ritus les libacions que consistien en consumir un líquid car, normalment vi, amb finalitats rituals per entrar en conjunció amb les divinitats (7). 


Un cop finalitzat el ritual, l’urna s’introduïa a la tomba juntament amb els elements de l’aixovar, les ofrenes fúnebres i les restes del banquet (8). Un petit túmul, marcat amb una pedra, indicava el lloc de l’enterrament. 





Bibliografia: El llibre dels ibers. Viatge il·lustrat a la cultura ibèrica.

                             
Excavació d'una sepultura a la necròpolis de Sebes l'any 2005.









24 de gen. 2012

Després de l'assemblea.

En el decurs de l'assemblea general de socis de l'Associació La Cana celebrada dissabte passat, 21 de gener, Jaume Masip Llop ha estat ratificat com a president de l'entitat. Masip ocupava el càrrec de forma interina des del passat 8 de setembre, després de la renúncia de l'anterior president, Marià Hierro Castarlenas.
En la mateixa assemblea de socis es donaren a conèixer les actuacions que l'associació té previstes impulsar per aquest any 2012: l'adequació i investigació de les sitges del carrer del Calvari; l'adequació del sitja del Castell Vell; la consolidació i investigació de les torres de defensa i de guaita del Riu de Baix; i l'organització de les IV Jornades de Patrimoni. Així mateix s'informà d'altres actuacions pendents del patrimoni històric de Flix, com la II Fase de restauració del Castell Nou i la restauració del Molí d'Oriol, que competeixen a les administracions implicades (Ajuntament de Flix, Generalitat de Catalunya, Govern de l'Estat), les quals resten a l'espera de què s'aprovi i s'assoleixi el seu finançament.

16 de gen. 2012

Assemblea general.

Benvolgut soci / sòcia

Iniciem una nova i il·lusionant etapa a La Cana.

En la darrera reunió de la junta de l’associació, davant la renúncia del president de la entitat, es va decidir proposar-me a mi i que passés a exercir aquest càrrec, de manera provisional, fins la realització de la propera assemblea general.

És per a això que  et convoquem a l’assemblea general de socis que tindrà lloc el proper dia 21 de gener a les 20 h. a Ca Don Ventura amb el següent ordre del dia:

1.- Ratificació del nou president.
2.- Estat de comptes de la entitat.
3.- Informe actuacions 2011.
4.- Propostes per a l’any 2012.

Informar-vos també que des del passat mes de novembre l’associació va publicar un bloc (adreça) i que tenim una nova adreça electrònica associaciolacana@gmail.com.

L’entitat aquests darrers anys.
L’associació va nàixer l’any 2001, ja feia temps que un grup de convilatans expressàvem públicament la nostra preocupació perquè el ric patrimoni històric de la nostra vila estava oblidat i, en alguns casos, en risc de desaparèixer. Aquell any vàrem participar en un fira, MostraFlix, que anys després es va deixar de fer.  Però el fet determinant va ser la obertura del nou carrer Avda de la Llum a la vora del Moli d’Oriol, una instal·lació molt ben conservada de producció d’oli, que ja funcionava al s XVII o fins hi tot abans. Les obres destruïen una part del molí i convertien la resta en un pàrking. Ens en vàrem sortir prou bé i això ens va animar a tirar endavant.

A l’associació hem tingut tres etapes:
.- Els inicis, on vàrem aconseguir que el consistori i la gent de Flix comencessin a prendre consciència de la importància del nostre patrimoni.
.- Els darrers vuit anys en que l’associació ha esta una mica en segon pla perquè s’ha treballat molt des de l’ajuntament de Flix i s’han posat en valor alguns elements molt importants, com el refugi i el castell; les excavacions als poblats ibèrics (sobre tot al de Sebes), la finalització de les excavacions i la redacció del Projecte Executiu de Museïtzació del Molí d’Oriol i les visites guiades com a més importants.
.- La que hem iniciat  els darrers mesos amb la signatura d’un conveni de col·laboració entre l’ajuntament i la Cana, dotat econòmicament, pel qual l’ajuntament encarrega a l’associació la gestió del patrimoni històric de la vila.

Hi ha molts projectes de futur, que podríem dividir en dos parts: els grans i els petits.
Pel que fa als primers, l’actuant principal és l’ajuntament i els principals són la segona fase de la restauració del Castell Nou, la obertura al públic del molí d’Oriol i la continuació de les excavacions arqueològiques als poblats ibèrics. I pel que fa als segons l’actuant principal som nosaltres i els principals són la difusió (edició de tríptics, exposicions, jornades de patrimoni, etc.) conscienciació de que el patrimoni històric, amb el patrimoni natural i el riu, són una part important de la diversificació econòmica que necessita el municipi en relació al turisme i fer petites actuacions com la recuperació de la sitja del castell vell o la excavació i adequació d’una de les torres de defensa del riu de baix (que està plena de sediment) per a, sobre tot, intentar datar-la.

Els darrers mesos hem augmentat el número de socis a 114, esperem que, en aquesta nova etapa puguem ser molts més, t’esperem el dia 21, la teva assistència a l’assemblea és important.

Salut
Jaume Masip Llop
President en funcions.

11 de gen. 2012

Ximberga



DCVB: era una peça pròpia de la classe social benestant, “fer les coses a la ximberga” = “fer les coses de qualsevol manera”.

Segurament haureu escoltat motes vegades aquesta expressió, el seu origen es ben curiós.

Era una casaca ampla que tenia el folre voltant la roba i formant les solapes i les vores de les mànegues, fou una peça de roba la denominació de la qual deriva del nom del militar que la introduí a les nostres terres, es tracta del general Schömberg.

Charles de Schömberg (1601-1656) fou nomenat governador del Llenguadoc l’any de1632, el defensà amb èxit dels atacs de les tropes de Felip IV de Castella, fet que li valgué el grau de mariscal. El 1648 comandà l’exèrcit francès de Catalunya i fou nomenat lloctinent general del Principat (1648-1649), durant el seu mandat obligà als castellans a alçar el setge de Flix i s’apoderà de Tortosa, ciutat que tractà amb molta duresa.

Precisament es tracta d’un personatge que segurament hem vist moltes vegades sense saber-ho, davall d’un enorme retrat seu hi ha una vista de la vila de Flix amb la situació dels exèrcits espanyol i francès, és un dels plànols dibuixats per Beaulieu, durant la guerra dels Segadors. 




3 de gen. 2012

Els Ibers 5


Les fortificacions 

Els sistemes de fortificació construïts pels Ibers entre els segles VII-III a C més que sistemes de defensa són d’ostentació, són símbols de prestigi i de poder de l’èlit social dominant. A partir de l’expansió de Cartago a la península ibèrica i de la Segona Guerra Púnica, al segle III aC, les fortificacions adquiriren un caire militar. 




En el segle VII aC ja hi ha sistemes defensius amb un nivell tècnic molt elevat com el de La Fortalesa (Arbeca), però el desenvolupament tècnic més gran es va produir a partir del Segle V aC amb la progressiva introducció d’elements arquitectònics nous com les defenses avançades o el traçat poligonal de les torres. 

L’emmagatzematge 

El poder de les èlits polítiques ibèriques es va potenciar a partir dels intercanvis comercials, tant entre elles com amb els mercaders fenicis i grecs, la base d’aquestes transaccions eren els excedents agrícoles, es coneixen dos maneres de guardar els cereals, les sitges i els magatzems elevats. 



Les sitges eren estructures de forma ovalada, excavades a la roca, recobertes d’argila com a impermeabilitzant i tapades amb una llosa de pedra, les qui hi ha a Flix prop de la Capella del Calvari són així encara que son pendents de datar, s’ha de tenir present que aquest sistema es va utilitzar durant molt temps, els àrabs, per exemple, també ho feien. 

Per guardar el gra a dins el poblat hi ha un sistema, com el de La Moleta del Remei, que consisteix en una sèrie de murs de pedra paral·lels que sostenien un pis de fusta per a guardar el gra amb sacs, de forma semblant als horrea romans, lluny de l’acció de l’humitat i de l’abast dels rosegadors. 

Bibliografia: El llibre dels ibers. Viatge il·lustrat a la cultura ibèrica.