29 de març 2012

Projecte de resclosa a l'assut de Flix de 1748.

N'hi va haver uns quants de projectes per a facilitar la navegació per l'Ebre i salvar el que per als llaguts eren obstacles molt importants.
Aquest plànol i d'altres del mateix projecte de 1748 es troben a l'Arxiu de Simancas, són molt interessants.
Aquest projecte proposava fer la resclosa a la zona anomenada la Boquera, per on pujaven els llaguts, al costat contrari del lloc on baixaven. Les embarcacions s'havien de descarregar i carregar cada vegada que s'havia de passar per l'assut.


Text del plànol:



Mapa de una porcion del Rio Ebro a quarto y medio distante de la villa de Flix por la parte de arriba assi â poniente en donde de halla el Azud el qual tiene en sus boqueras, ô pasos por los que transitan las Embarcaciones subiendo por el uno , y bajando por el otro con gran peligro â Causa de sus resalios y peñas que se hallan en ellos dificultando el comercio por ser preciso antes de pasar dhas boqueras descargar alomenos la mitad de su Cargo y transbarsarlo por tierra con azemilas media hora de distancia assi a la parte de abajo de dho Rio, lo que no solamente Retarda la Navegacion y augmenta el gasto de transporte, pero tambien de exponen al Peligro de bolcarse ô de dar sobre las peñas, y afin de evitar todos estos Riesgos, y facilitar la Navegacion sin descargar las embarcaciones, se propone hacer una enclusa doble en la boquera por donde suben dhas embarcaciones (como esta señalado de color amarillo en este mapa y en otro papel su plano y perfiles en grande) sin que cause ningun detrimento al Molino de Arina y Noria que sirve para el Riego de dha villa.

Explicacion

A.- Azud, ô presa.
B.- Paso, ô boquera por donde suben las embarcaciones.
C.- Cabestan para ayudar â subirlals.
D. Dique provicional para quitar el agua afin de trabajar la enclusa en seco.
E.- Enclusa doble que se propone hacer en este parage.
F.- Boquera o paso por donde actualmente bajan las embarcaciones.
G.- Molino de Arina.
H.- Noria que hace Subir el agua onsse tuesas.
L.- Aqueducto para conducir el agua al Molino de Aceite que se halla imediato ala villa y sirve tambien para el riego de las tierras.
K.- Caballerizas del molino de arina.

Barcelona a 25 de octubre de 1748
Don miguel marin.

Archivo General de Simancas.



Detall de la Boquera a dalt al plànol i a baix a la realitat.





Detall del molí i la sínia a dalt al plànol i a baix a la realitat.

9 de març 2012

“Sebes ens permet conèixer més el pas del primer ferro a l’ibèric antic”


Entrevista a la Dra. M. Carme Belarte(ICREA/ICAC) i al Dr. Pau Olmos, codirectors de les excavacions a Sebes amb Jaume Noguera (UB)


Del 5 al 16 de setembre aquests dos arqueòlegs han estat al capdavant de la campanya arqueòlogica del jaciment de Sebes, a Flix (Ribera d’Ebre). El recinte arqueològic el formen un establiment del primer ferro, un hàbitat ibèric i una necròpolis tumular del primer ferro. El projecte, engegat per la Universitat de Barcelona i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Flix i de l’associació La Cana, va començar el 2005. Els treballs els financen el Departament de Cultura de la Generalitat, l’AGAUR i l’Ajuntament de Flix, amb el qual la UB i l’ICAC han firmat un conveni.


Visita al jaciment el 10 de setembre.
Quin balanç feu de la campanya del 2011?
Ha sigut de les millors! Hem sabut més novetats del jaciment i hi ha hagut sorpreses. I com que no ho hem pogut explorar tot, s’obren portes de cara a propers anys.

Parleu-nos d’aquestes novetats.
Hem treballat en dues zones: l’hàbitat ibèric i a la part de dalt del turó, que no l’havíem pogut tocar mai perquè una part ja estava excavada per aficionats i perquè no teníem permís del propietari.

Comencem per l’assentament ibèric.
Només en teníem un coneixement superficial, fruit d’haver excavat unes habitacions. Però ara hem desbrossat una superfície important del vessant SO i hem vist que és una zona d’ocupació més extensa del que crèiem. No hi ha una mera extensió del poblat més antic! Hi ha mínim cinc habitacions que podrien correspondre a cinc cases.

 
Imatges del poblat ibèric: habitació i vistes generals del vessant.


I a la part de dalt?
Allà hem excavat un edifici de grans dimensions, que conté una mena de recambró delimitat per toves. No té llar de foc, com sí que tenen les cases del vessant, o sigui que no es pot relacionar amb l’ús domèstic. És de difícil interpretació. I no descartem l’ús ritual, perquè és al cim del turó i té molta visual. A més, els murs són més amples, de manera que podria ser un edifici de més plantes. En tot cas no és una casa normal.

Hi heu trobat res més, a dalt?
Sí, una habitació empedrada que ja havia excavat un aficionat. Podria ser d’ús col·lectiu (a diferència de l’àrea d’habitació, al vessant), o bé artesanal.

 
Dues imatges de l'edifici excavat al poblat del primer ferro (dalt del turó).


Situeu-nos cronològicament.
A dalt del turó l’assentament és del primer ferro, i tenim la datació de l’abandó: finals del segle VII-principis del segle VI aC. Ho sabem per la ceràmica: hi hem trobat àmfores fenícies i peces fetes a mà.

I cronologia de la part de baix?
Ja és de la segona meitat del segle VI aC. Ho sabem per la ceràmica a torn, la típica ceràmica a torn ibèrica. Hi ha uns cinquanta anys de diferència entre els dos nuclis, i una de les preguntes que ens fem és: “Com es produeix l’extensió de l’assentament? De dalt a baix?”

Què sembla més probable?
El cas és que estem davant d’un moment de la protohistòria catalana poc conegut, el procés d’iberització. Normalment no hi ha continuïtat entre els assentaments de la primera edat del ferro (dalt del turó) i el període ibèric antic (a baix). Hi ha un buit en la recerca: ¿per què es van destruir aquests assentaments? ¿Per conflictes, circumstàncies d’inestabilitat? Costa documentar-ho.

Ho esteu fent.
La gràcia de Sebes és que hi ha continuïtat entre els assentaments de la primera edat del ferro i l’ibèric antic. O sigui que ens pot permetre anar omplint aquest buit. Veiem, per exemple, que probablement hi ha un ús continuat de la necròpolis.

Interessant.
Sí, i ens preguntem si n’hi havia més, perquè havent vist ara la gran superfície dedicada a l’habitatge, la necròpolis és, en comparació, molt petita.

Entrevista i fotos dels entrevistats de Carme Badia i Puig - Setembre del 2011


2 de març 2012

Torres i no pous. Una part del sistema defensiu de Flix, medieval i del segle XVII.




Detall d'un plànol del segle XVII on es pot veure com hi ha torres de guaita o defensa a tot el meandre.


Antic pas de barca del riu de dalt, a l'esquerra es pot veure la torre de defensa que hi havia.


Aquestes són les restes que hi ha al riu de baix, des de la roca del Tormo fins la zona del club nàutic, algunes han desaparegut, en queda el testimoni fotogràfic i oral.