30 de juny 2012

Curs "Emprèn com a Guia Turístic"


Avui han visitat Flix els participants del "Curs "Emprèn com a Guia Turístic" que organitza el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, des de l'Associació la Cana els hem guiat per alguns dels indrets més emblemàtics del nostre patrimoni històric, després han anat a la Reserva natural de Sebes. Esperem que els hagi agradat visitar el nostre poble, nosaltres hem estat molt contents de poder ensenyar-lo.







29 de juny 2012

Els Ibers 13, l’home.


Igual que en el cas de la dona, el paper de l’home dins les estructures polítiques i socials ibèriques depenia del seu estatus personal o de classe. La informació de les fonts clàssiques i la documentació arqueològica indiquen que en les estructures socials del període del bronze final i ibèric antic, només hi havia dues classes socials: aristòcrates i camperols. Amb el desenvolupament de les societats jerarquitzades, l’especialització del treball i la diversificació de l’explotació econòmica, sorgiren nous grups socials: artesans, metal·lúrgics, guerrers i sacerdots que es van sumar als camperols que continuarien sent la base de la població.





La tasca fonamental de l’home era la producció econòmica. El grup dirigent era poc nombrós. El treball agrícola, l’obtenció de matèries primeres i la transformació dels recursos econòmics eren les activitats principals i es desenvolupaven segons un sistema de treball dirigit que implicava a tots els membres de la comunitat. 




Els ibers son representats en l’escultura i en les decoracions pintades dels vasos ceràmics. Van vestits amb túniques curtes ribetejades per un filet decoratiu o amb túniques llargues cobertes per un mantell agafat per una agulla de pit o d’una fíbula. El calçat és divers, botes de cuir combinades amb gamberes o canyelleres de roba, cuir o metall, avarques i sandàlies obertes lligades al turmell.
Entre els objectes de guarniment personal destaquen les sivelles de cinturó decorades, les fíbules (“imperdibles”) de diversos tipus, els collarets rígids o torques i els braçalets.


Bibliografia: El llibre dels ibers. Viatge il·lustrat a la cultura ibèrica.

22 de juny 2012

Els Ibers 12, la dona.



La importància de la dona en l’estructura sociopolítica ibèrica no depèn del seu sexe, sinó del status de cadascun dels individus. Les dones que pertanyien a l’aristocràcia o als grups gentilicis que exercien el poder disposaven de fortes prerrogatives econòmiques, socials i honorífiques, com ho demostren els aixovars de les tombes, les informacions proporcionades per les fonts clàssiques i la iconografia.

La dona constituïa una part determinant de la força del treball, desenvolupava les tasques agropecuaries en un àmbit d’igualtat amb l’home i ,sobretot durant les èpoques de guerra, moment en que tot el treball el desenvolupaven elles. La iconografia ibèrica representa la dona dels grups socials més elevats, com antropomorfització de les divinitats, com a sacerdotesses, fent rituals en un pla d’igualtat amb l’home o participant en els ritus religiosos.



La dona ibera vestia llargues túniques de lli o llana decorades amb sanefes pintades o teixides amb fil de color, i a vegades portava un davantal a sobre el vestit principal. És característic el mantell que tapa el cap i l’esquena de les sacerdotesses, que anava agafat amb un casquet cònic. Portaven una gran quantitat d’objectes de guarniment com diademes, arracades, denes de collaret de pasta de vidre, sivelles de cinturó, braçalets, anells i penjolls. També utilitzaven colorants per a embellir la cara, ungüents i perfums.



Bibliografia: El llibre dels ibers. Viatge il·lustrat a la cultura ibèrica.

11 de juny 2012

Necròpolis de l'assentament iber de Sebes


A finals del mes de maig, gràcies a una subvenció del Servei d’Arqueologia de la Generalitat, es va poder finalitzar la consolidació de la necròpolis de l’assentament iber de Sebes, a Flix. 

Els treballs han estat realitzats per l’empresa Àpex, arqueologia i serveis culturals del flixanco Frederic Cervelló, hi va participar també Pau Olmos, que amb Carme Belarte, de l’ICAC, estant excavant l’assentament del turó contemporani dels enterraments. La propera campanya es farà el proper mes de setembre i, dins les Jornades de Patrimoni, es podrà visitar la necròpolis i els darrers treballs fets al poblat. 

Ara, per a poder visitar la necròpolis, només falten dos petites actuacions, excavar la trinxera  de la guerra civil que passa a tocar de la necròpolis, que fins hi tot va afectar algun túmul i posar-hi un cartell per a poder entendre millor què és una necròpolis d’incineració. 

Aquestes actuacions seran finançades per l’Associació la Cana i així podrem afegir un element més del nostre patrimoni a les visites que es fan, tant des de la Reserva Natural de Sebes (cal recordar que és molt a prop del Mas del Director), com des de l’associació, com pel públic en general.















8 de juny 2012

Els Ibers 11


                                                                  El comerç   
Els intercanvis comercials en el món ibèric van ser potenciats pel contacte amb els mercaders grecs  i feniciopúnics, encara que alguns documents permeten assegurar que l’estructura i el concepte dels intercanvis ja gaudien d’un fort desenvolupament entre les comunitats ibèriques abans dels primers contactes mediterranis.
L’organització del comerç depenia de les estructures de poder, les úniques que podien organitzar l’obtenció dels excedents de producció destinats als intercanvis, assegurar el control de les rutes de comunicació, la salvaguarda dels mercaders i els seus productes a les àrees de mercat i redistribució les mercaderies en el si d’un grup social o poblat.
Encara que la major part de l’activitat mercantil es feia entre les diferents estructures politicoterritorials ibèriques, el comerç amb els mercaders mediterranis és el que ha proporcionat més informació arqueològica. Tradicionalment s’ha defensat que el comerç entre ibers i grecs, fenicis i púnics es feia amb la simple permuta de matèries primeres (metall, cereals) per productes manufacturats  (ceràmica, teixits, objectes metàl·lics) o agraris de luxe (vi, oli)  en que els comerciants colonials s’emportaven la millor part. No obstant els documents indiquen que el sistema d’intercanvis era molt complex amb beneficis equitatius. S’utilitzaven patrons econòmics, com el pagament de bestretes, fiances i testimonis de transaccions, que es feien per escrit, segons patrons propis dels mercats (karum) de la mediterrània occidental.
                                                                   


  
  La moneda

Encara que les encunyacions ibèriques es van desenvolupar sobretot a partir de la segona meitat del segle III aC, la circulació de moneda a la península ibèrica es testimonia en textos comercials d’Emporion als segles VI i V aC.
Les monedes es valoraven d’acord amb tres elements, el metall, el seu pes i el poder polític de l’estat o l’estructura política que en protegia l’emissió, que actuava com a fiador de la seva qualitat. El procés de fabricació s’iniciava amb la realització dels encunys, en que es representaven l’anvers i el revers de la moneda, pels quals s’utilitzaven elements simbòlics i toponímics. L’anvers es gravava en una enclusa de pedra sobre la qual es col·locava el cospel (disc de metall pesat i fos amb la forma desitjada)rescalfat, i s’aplicava a sobre d’aquest l’encuny mòbil fet sobre metall. Un cop preparat el conjunt, es marcaven els tipus sobre el disc amb un cop de martell.
Abans de la segona guerra púnica les encunyacions peninsulars corresponien a les colònies gregues i feniciopúniques, d’ença de la presencia romana va augmentar el nombre de ciutats que encunyaren monedes, la gran majoria d’aquestes pertanyien a patrons romans, encara que amb motius iconogràfics i llegendes escrites en llengua ibèrica.



Bibliografia: El llibre dels ibers. Viatge il·lustrat a la cultura ibèrica.

1 de juny 2012

Castell Nou de Flix, premi qualitat ebrenca.



Notícia a la web municipal

Article al bloc de Pere Muñoz







Jaume Masip, president de La Cana i Miquel Orellana, arquitecte del projecte del Castell Nou de Flix el dia de la inauguració.

Cal recordar que s'ha executat la primera fase de la restauració i que està pendent la segona que consisteix en la recuperació del fossat, l'il·luminació exterior, la museïtzació i l'arranjament del camí d'accés i de la zona d'aparcament.