30 de jul. 2012

Els Ibers i 15. Glossari.


Amb això posem punt i final a aquesta sèrie d'entrades sobre els ibers.

Acròpolis: Zona més elevada d’una ciutat o d’un poblat.
Àgora: En les estructures urbanístiques, àrea reservada per als actes públics i les activitats econòmiques.
Al·loctons: Materials o persones, no fabricats o propis del territori en què s’han documentat.
Àmfora: Recipient destinat al transport comercial de productes alimentaris.
Amortització: Acció que significa la fi de l’ús o utilització d’un objecte, estructura constructiva o nivell d’ocupació.
Antracològiques: Restes de fusta carbonitzades trobades en els jaciments arqueològics. Amb el seu estudi es poden identificar el tipus d’espècie i la data d’un nivell estratigràfic mitjançant una anàlisi de radiocarboni (Carboni 14).
Antropomorfització: Representació escultòrica o pictòrica d’un principi o d’una idea, emprant els trets de la figura humana.
Apotropaics: Éssers protectors del món d’ultratomba. En la cultura ibèrica tenen aquest caràcter, entre d’altres, el llop i el lleó.
As: Moneda de bronze romana imitada pels ibers des del segle II aC fins a l’època de Claudi.
Auletris: Flautista que tocava la flauta simple o la de doble càlamus.
Bustum: Estructura en què es feien els ritus d’incineració en el món ibèric.
Caetra: escut rodó en fusta i cuir amb un umbo metàl·lic.
Carpològiques: Restes de cereal carbonitzat documentat en el registre arqueològic. Mitjançant la seva anàlisi s’identifiquen els tipus d’espècies, sistemes de cultiu i condicions climàtiques del paleoterritori proper als poblats ibèrics.
Cella: En les construccions religioses, lloc on s’ubicava la imatge.
Cista: Tomba amb recobriment de lloses de pedra o fang en forma de caixa.
Corvea: Treball comunitari que fan els membres d’una comunitat.
Dolium: Gran contenidor ceràmic romà destinat a l’emmagatzematge i, de vegades, al transport de cereal.
Dracma: Patró monetari característic del món grec.
Empori: Lloc o mercat en què es portaven a terme intercanvis comercials entre mercaders foceus o semites o comunitats indígenes.
Epikampion: Sistema defensiu avançat d’origen mediterrani.
Estudis antropològics: Anàlisi de les restes humanes documentades en poblats i necròpolis. Amb el seu estudi es poden determinar edat, sexe, pes, alçada, malalties i dieta de la persona.
Exvot: Ofrena entregada a un santuari per a propiciar la intercessió d’una divinitat.
Falàrica: Arma llancívola amb punta de ferro i mànec de fusta.
Falcata: Espasa de fulla corba, doble tall i mànec de decoració zoomorfa.
Fíbula: Element de joieria que s’utilitzava per a subjectar les peces de vestir.
Foceu: Originari de Focea, actual Turquia.
Gens: Estructura social basada en relacions de parentiu.
Granulat (metal·lúrgia): En orfebreria, tècnica decorativa que consisteix en soldar petites denes de metall a una placa per fer un motiu.
Guaspa: Peça metàl·lica que se situa a la part inferior de la tija d’una llança.
Horrea: Terme llatí emprat per designar els graners elevats.
Kalathos: Vas ceràmic amb forma de barret de copa invertit, cos cilíndric i vora sortint.
Lavatio: Part del procés funerari consistent en la purificació per aigua dels ossos del difunt després de la cremació.
Libació: Acte de vessar o consumir un líquid amb finalitats rituals.
Oppidum: Poblat fortificat en altura.
Pàtera: Vas ceràmic o metàl·lic amb forma de bol emprat en el banquet funerari.
Període ple: Segles V-IV de la cultura ibèrica.
Període final: Segles III-II de la cultura ibèrica.
Peveter: Vas plàstic amb decoració figurada de Demèter o Tanit.
Poliorcètica: Conjunt de tècniques que comprèn l’estudi de l’atac i la defensa de les fortificacions.
Pondus: Pes del teler emprat per tibar els fils.
Pseudohipodàmic: Traçat original de la xarxa viària d’un poblat.
Repussat: En orfebreria, tècnica que consisteix en gravar en positiu un motiu decoratiu sobre una placa.
Sagum: Capa de llana pròpia del món ibèric.
Scutum: Escut ovalat fet en cuir, fusta i metall amb l’umbo central en forma d’ales de papallona.
Seca: Taller o centre emissor en què es feia l’encunyament de la moneda.
Silicernium: Dipòsit d’objectes utilitzats durant el ritual funerari ubicat a les proximitats de la tomba.
Sitja: Estructura excavada a la roca, de forma globular, amb les parets recobertes amb argila, destinada a contenir cereals.
Soliferrum: Arma llancívola similar a una javelina feta totalment de ferro.
Túmul: Estructura constructiva que es forma per cobrir una tomba.
Umbo: Peça metàl·lica col·locada a la part central d’un escut.
Ustrinum: Lloc específic de les necròpolis on es feia la cremació del difunt.


Bibliografia: El llibre dels ibers. Viatge il·lustrat a la cultura ibèrica.

11 de jul. 2012

Els Ibers 14, la guerra.


Els ibers no tenien exèrcits ben formats. A l’àrea del nord-est. Els camperols s’armaven durant els períodes de convulsió i les consells d’ancians donaven el comandament de les tropes, de manera temporal i extraordinària, a un cabdill amb experiència militar. El comandament es prolongava durant el temps que durava el conflicte, normalment coincidia amb l’estiu, no obstant això, alguns caps militars a causa de les circumstàncies sociopolítiques del moment, van utilitzar el prestigi aconseguit per a , un cop acabades les hostilitats, allargar el seu poder. Indíbil i Mandoni, caps dels Ilergets, aliats de Cartago contra els romans, en són un exemple.


El sistema de combat no era doncs el propi d’un exèrcit perfectament ensinistrat, com el romà, sinó que el sistema de lluita s’apropava al concepte de razzia o atac per sorpresa i fugia dels enfrontaments a gran escala. Equipats com a infanteria lleugera van actuar com a mercenaris de diversos exercits.



La cavalleria era poc important ja que el cavall era més un símbol de prestigi que no un arma de guerra.


L’armament ibèric te importants diferències depenent de la zona, al sud i sud-est els escuts són circulars (caetra) fets amb planxes, cuir i umbo metàl·lic central, les espases són de fulla corbada, anomenades falcata, hi havia també javelines totalment de ferro (soliferra). En canvi al nord i nord-est són característics el cascos de tipus gorra de jòquei (anomenats Montefortino), els escuts són ovalats de fusta i cuir amb umbo metàl·lic central en forma d’ales de papallona i les espases rectes del tipus de La Tène, les llances estaven fetes amb dues parts metàl·liques: la punta i la guaspa i un mànec de fusta.


Altres elements eren les cuirasses, els discos-cuirasses de bronze units per corretges per sobre de les espatlles i les armes llancívoles: fletxes i projectils de fona.





Bibliografia: El llibre dels ibers. Viatge il·lustrat a la cultura ibèrica.

2 de jul. 2012

Façana del Molí d'Oriol

De vegades amb poc pressupost s'aconsegueixen grans resultats, és el cas de la façana del Molí d'Oriol.