25 de jul. 2016

Batalla de lEbre, avui fa 78 anys del dia que va començar.

Aquesta nit passada, del 24 al 25 de juliol, ha fet 78 anys que es va iniciar la Batalla de l’Ebre, el balanç final fou immensament tràgic, unes 130.000 baixes, dels quals 30.000 soldats morts. La resta van ser ferits i presoners.

Algunes notes:

A partir del mes de maig de 1938, Franco va llançar una ofensiva per la Vall de l’Ebre amb l’objectiu d’arribar a les costes mediterrànies i així dividir el territori dominat pels republicans. L’objectiu fou assolit i Vinaròs fou ocupat el mes d’abril. La reacció de la República fou reagrupar les seves forces i iniciar una contraofensiva sobre la línia de l’Ebre. L’avanç fou frenat i es produí la batalla més llarga i sagnant de tota la guerra –la batalla de l’Ebre- que va acabar amb la derrota de l’exèrcit republicà, deixant lliure el camí per a la conquesta de Catalunya, precipitant el final de la guerra

“Les tropes franquistes de la 55 Divisió, manada pel coronel Enrique Adrados, havien ocupat Flix el 4 d’abril de 1938 i era defensat pel 16 batalló  de Mérida, integrat a la 50 Divisió. Dos Brigades (la 31 i la 33)  de la 3 Divisió republicana passaren el riu la nit del 24 al 25 de juliol: la 31 per davant de la fàbrica, aquella nit ja es comença a construir el pont de ferro al davall del castell; i la 33 creuà pel sud, trobant una ferotge resistència, que no aconseguiren neutralitzar fins al migdia del 25. El pont pesant dos dies més tard ja era operatiu i, per ell, passaren la major part dels tancs i de l’artilleria del XVè Cos d’Exèrcit, donant prioritat de pas al material de guerra i els ferits sols començaren a ser evacuats per aquest punt el 31 de juliol.”

“Joan Masot i Estopà va nàixer a Flix el 25 de maig de 1920, fou cridat a files l’any 38 i formà part de la “lleva del biberó”.  El dia 23 de juliol, a la nit, partí cap al front i després de dos dies de camí arribà a l’Ebre a l’alçada de Riba-roja. Creuà el riu la nit de Sant Jaume mentre a Flix sonaven cançons de Festa Major. Sis dies més tard les tropes republicanes arribaren a les portes de La Pobla de Massaluca.  Un cop estabilitzat el front participà activament en defensa de la República com un membre més dels milers de soldats de l’Exèrcit Popular.”


“A Flix, Pepeta Cervelló, que s’havia quedat al poble tot i que estava a primera línia, recorda que quan van sentir les primeres explosions tota la família es va amagar en un refugi que hi havia prop de casa seva i el que més li va sorprendre fou trobar-se allí molts soldats franquistes que es treien els galons dels uniformes i si algú no se’ls podia treure perquè els portava cosits llençava la guerrera i també totes les medalles, creus i signes religiosos. De dins el refugi sentien pels carrers els repics de les botes dels soldats republicans i crits que deien: ràpido, ràpido que vamos a perder el contacto. Després aguaitaren al refugi, detingueren els militars i se sorprengueren molt de trobar-hi població civil. Al dia següent ens van dir que anéssim tots cap a la fàbrica per evacua’ns a tots a l’altra part del riu, però quan hi vam anar tenien molts presoners i no cabíem tots a les barques i ens ven fer tornar cap a casa...”

Avui encara queden soldats escampats pels camps o en fosses comunes per identificar, encara no s'han tancat les ferides. Aquí a Flix també!

18 de jul. 2016

EL COP D'ESTAT QUE ESDEVINGUÉ GUERRA CIVIL



Avui 18 de juliol de 2016 es compleixen 80 anys de l'inici de la Guerra Civil de 1936-1939. Durant el franquisme aquesta data era recordada com la de l'Alzamiento Nacional, i el conflicte conseqüent com la Guerra de Liberación Nacional (o també Cruzada Española de Liberación). Certament, no fou ni una cosa i, encara menys!, l'altra. Sota l'eufemisme de l'alzamiento s'amagava el que realment fou tot plegat: un cop d'estat contra un govern legítim, elegit democràticament. Un cop d'estat darrere del qual hi havia els sectors més reaccionaris i immobilistes de l'exèrcit, de la política i de la societat de l'estat espanyol per tal de frenar un procés de canvis que representava trencar amb el seu poder secular. Un cop d'estat, al cap i a la fi, que va fracassar com a tal i que esdevingué en una de les més cruentes i sagnants guerres civils que s'han patit.

És veritat que l'inici d'aquell malaurat conflicte bèl·lic hi van haver excessos per ambdós bàndols, morts injustificades i indiscriminades  de persones víctimes d'una desaforada violència que esclatà arreu. Però tot això no ens ha de fer oblidar de quin era el sentit d'aquella guerra que començar un 18 de juliol de 1936: la lluita d'un govern, d'unes institucions legítimes contra aquells que les volien assolir de forma violenta i il·legal. O dit en paraules del context de l'època: la lluita de la democràcia contra el feixisme.

Flix no fou aliè a tot aquell horror. Patí la irracional violència de les primeres setmanes de la guerra i patí la barbàrie dels bombardejos, amb totes les conseqüències de tot plegat, de destrucció i, sobretot, de morts, que, siguin d'on siguin, sempre seran injustificades.

I el llegat més perniciós d'aquell conflicte armat fou el règim polític que el seguí, el dels conspiradors que van organitzar el cop d'estat i causants de la guerra, un règim repressor i assassí fins al final, encara que algú s'hi entesti en posar-li matisos. El cert és que els anys del règim sorgit de la Guerra Civil han deixat una pregona empremta, de tal manera que encara avui en dia, per a vergonya de tothom, encara s'hagi de parlar i d'enderrocar murs d'incomprensió quan es parla de memòria històrica, de fer justícia a tots aquells que van caure víctimes de la guerra i d'un règim repressor.

Des de l'Associació La Cana sempre s'ha procurat commemorar i recordar tota efemèride relacionada amb la Guerra Civil de 1936-1939. Recordar que allò fou la defensa de la democràcia, per tot el que representa per a defensa dels drets de les persones. Recordar, per damunt de tot, a totes les víctimes.

Fa dos setmanes, en commemoració d'aquest 80è Aniversari de l'inici de la Guerra Civil es va projectar a Ca Don Ventura el curtmetratge Soldat Domènech. La veu oblidada, de Jordi Bel, Helena Blach i Claudia Llambrich, ambientat en un dels episodis de la guerra, la batalla de l'Ebre, on s'afirma al final que "van haver moltes persones que [...] van lluitar, i fins i tot van donar la vida, per la democràcia, la llibertat i una societat més justa". Al mes de novembre es farà per tercera vegada la recreació del final de la batalla de l'Ebre, que anirà precedida de més activitats, cosa de la qual se n'informarà amb més detall quan estigui enllestit el programa. Tot sigui per, sense rancúnia, recordar i no oblidar i perquè es faci justícia on encara avui en dia, aquesta no ha arribat.