2 d’ag. 2017

Jornades de Patrimoni i Curs Coneguem la Ribera d'Ebre 2017

Ja tenim preparades les IX jornades i el X curs, organitzades per La Cana i el CERE respectivament, així que ja podeu anar reservant-vos dies a l'agenda!

Si cliqueu damunt la imatge us ho podreu descarregar al vostre ordinador i veure-ho més fàcilment.




19 de jul. 2017

Presentació a Tortosa del llibre "La Pedra de Flix....."

A les 11 hores del matí del dissabte dia 15 de juliol,  a l'aula didàctica del Museu de Tortosa, es va fer la presentació del llibre "La pedra de Flix a la ciutat de Tortosa".
I van intervenir l'alcalde de Tortosa, també Antoni Sabaté i l'autor, Joan Hilari Muñoz Sebastià que, tot seguit ens va fer una  molt interessant visita guiada als principals edificis de la ciutat obrats amb aquest material.



Cal recordar que abans de Sant Jordi ja vam fer la presentació d'aquest llibre, el segon de la col·lecció "Lo Pedrís", de l'Associació La Cana.
A Flix i si el voleu comprar el podeu trovar a la llibreria Viladrich de Tortosa, a la llibreria Mestres i llibreria Bagès de Flix i a Cat-Ma Serveis Gràfics a Flix.

Aquí podeu veure algunes fotos de Piti Lourdes Castellví.






















11 de jul. 2017

HISTÒRIES A L'ESTACIÓ DE FLIX

L'arribada de la xarxa ferroviària amb els seus equipaments com les estacions de tren es convertiren arreu en un símbol de modernitat i progrés. L'estació de Flix, tot i ubicada lluny de la població i a les portes del complex fabril químic, no va ser menys. Inaugurada el gener de l'any 1892 serà el  punt de trobada de grans esdeveniments esportius i polítics. Recordar que durant molts anys la connexió més ràpida entre Barcelona i Madrid era la ferroviària,  i el trajecte utilitzat passava per Reus - Móra la Nova - Flix - Casp. Anys més tard vindria la connexió aèria amb el pont aeri, així com l'alta velocitat, fet que ha provocat gairebé el seu abandó per manca d'inversions  i sobretot d'interès polític. 

Així, sense caure en la nostàlgia dels temps passats, podríem recordar moments en que l'estació de tren fou un punt de trobada d'esdeveniments assenyalats de la història del primer terç del segle XX. Moments, com l'expressió de joia de la població en saludar el diputats de la triomfant Solidaritat Catalana que provenien de Madrid el maig de 1906; la rebuda espectacular a l’estació de tren del FC Barcelona amb ofrena floral al mític jugador Samitier el juny de 1928 després d'haver guanyat la Copa del Rey;  o les dos mil persones i banda de música inclosa que reberen al president Macià després de lliurar l'estatut a Madrid, l'agost de 1931 o després d'haver estat aprovat el setembre de 1932.

1892. 14 de gener. El diari “Lo Somatent” diu:
          “La Cia de ferrocarrils directes ha solicitat ja autorizacíó per obrir al servei publich la secció compresa entre Mora la Nova i Fayón, y que compren Asco, Flix y Ribarroja, constant de 39 km.” 

      24 de gener. Inauguració via dels ferrocarrils M.Z.A. per Flix. El dia 27 del mateix mes s’obriria al públic. Inicialment ha haurà quatre trens de viatgers entre Móra la Nova i Faió. Dos d’ascendents i dos de descendents. El primer tenia previst la sortida de Faió a les 6 i 6 minuts, tenint l’arribada a Móra la Nova a un quart de vuit. 1 hora i 7 minuts per a recórrer els 39 kilòmetres de distància, parant tres vegades.

1900. 8 d’octubre. Descarrilament entre Riba-roja i Flix a les cinc de la matinada del tren “expresso” que venia de Madrid. El tren va recórrer 500 metres fora de la via, per sort per la part contrària del riu. La via quedà destrossada. El viatgers telegrafiarien al ministre d’Obres Públiques. 

1906. 22 de maig. Mostres de joia a Flix davant el pas per l'estació dels membres de la Solidaritat Catalana que provenien de Madrid direcció Barcelona.

1908. 15 de febrer. Dos nens de Flix, de nou i tretze anys, detinguts per la Guàrdia Civil per apedregar el tren causant la trencadissa d’un vidre d’un cotxe de segons classe. 

1918. 25 de setembre. La revista Mundo Gráfico  ofereix aquesta fotografia realitzada a l'estació de Flix del famós "torero timador " Juan Ballesteros Zamorano i els guardia civils que l'acompanyaven. 

1920. 1 de setembre. Intent atemptat ferroviari entre Flix i Riba-roja d'Ebre 

1922. 10 de març. El dirigent anarco-sindicalista Salvador Seguí, més conegut com el Noi del Sucre, mort a trets a Barcelona. Dos dies abans era previst la seva assistència a un acte sindical a Flix.

En esto, el “Noi” me preguntó:
- ¿Para cuando es el mitin de Flix?
- Para mañana – le contesté. 
- ¿Saps el que he pensat? Me´n vaig a Barcelona i demà en el ràpid seré a Flix.
Traté de disuadirlo, como si tuviera el presentimiento de que iba a ocurrir una desgràcia (...) Nada ni nadie logró convencerle (...) La estación de Flix estaba inundada de gente. El pueblo entero habia acudido a recibir a Seguí. No llegó y cundió la desilución. Muchos se interrogaban: ¿Le habrá ocurrido algo? (...) El público asistió en masa aquella noche al acto anunciado (...) Dos días después, Seguí y su íntimo Comas “Peronas” caían asesinados en Barcelona.” 

1928. Juny: Rebuda espectacular a l’estació de tren del FC Barcelona de Samitier després d'haver guanyat la Copa del Rey a Santander contra la Real Societat per 3 a 1. 

  “Desde que entró el rápido en tierra catalana no se han interrumpido las manifestaciones de entusiasmo tributadas a los jugadores del Barcelona FC. En Flix estaban los andenes de la estación repletos de público. Un grupo de señoritas obsequió a los vencedores con ramos de flores. También se hizo entrega a Samitier de un magnífico banderín de seda del FC Internacional de Flix. En Mora la Nueva una banda de música acogió la entrada del tren con una alegre marcha, y los jugadores fueron también vitoreados y obsequiados con flores y champaña."

1931.  24 d'agost.  Unes dos mil persones van a l'estació per saludar al president Macià que venia  de Madrid per lliurar el projecte d'Estatut.

 1932.   Setembre. Acompanyats per una banda de música molts veïns reben a l’estació de ferrocarril al president Macià i els diputats catalans que tornaven de Madrid després de ser aprovat l’Estatut.

Pere Muñoz Hernández - Associació LA CANA



El contingut d'aquest escrit ha estat publicat en l'últim número de La Veu de Flix (maig-juny de 2017), dins la secció Lo Cantó de La Cana

19 de juny 2017

Treballs al Molí d'Oriol.


Avui que fa tres anys que fam fer les actuacions per a fer el Molí d'Oriol visitable, hem fet uns treballs de consolidació, en aquest cas un tram de paret i un del forns que estava en perill d'ensorrament.

Queda molta feina encara!

Recordeu que si voleu visitar-lo, aquí teniu més informació, podeu contactar amb nosaltres trucant al tel. 654651966 o bé adreçant la sol·licitud al correu a associaciolacana@gmail.com.






7 de juny 2017

NOU CONVENI DE COL·LABORACIÓ ENTRE L'AJUNTAMENT DE FLIX I L'ASSOCIACIÓ LA CANA


Ahir dimarts 6 de juny es va signar un nou conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Flix i l'Associació La Cana, que substitueix al que havia estat vigent des de 2011 fins ara.
Entre els aspectes a destacar del nou conveni és l'increment de l'ajut que l'Ajuntament aporta a l'associació, que passarà a ser de 10.000 euros anuals; fins ara la quantitat era de 6.000 euros. Aquest augment es deu principalment a què l'entitat durà a terme la contractació laboral del personal per a la realització de visites guiades als elements històrics de Flix i llocs d'interès de la població.
Altres compromisos que contreu La Cana amb el conveni i que entren dins de l'ajut són l'organització de les Jornades de Patrimoni Històric, l'edició de tríptics informatius i altres elements de divulgació del patrimoni històric, el manteniment i neteja i arranjament de petits desperfectes dels elements històrics, la promoció d'activitats per a la divulgació, estudi, investigació i posada en valor del patrimoni històric i arqueològic i el manteniment, adquisició d'elements per a exposicions de la sala de Ca Don Ventura.
Per altra banda l'associació també es compromet a participar en aquelles activitats de caire cultural, històric, etc., que es facin des de l'Ajuntament, en la mesura de les seues possibilitats, a planificar conjuntament projectes amb l'Ajuntament i assessorar al Consistori en temes de patrimoni.
El conveni entra en vigor a partir de la data de la seua signatura i té una vigència de quatre anys, podent-se prorrogar quatre anys més de manera expressa per ambdues parts.
A l'acte hi foren presents com a signataris del document i en representació dels respectives institucions, Marc Mur alcalde de Flix, i Jaume Masip president de l'Associació La Cana. També assistí a l'acte el primer tinent d'alcalde i regidor de Patrimoni Francesc Barbero.

21 de maig 2017

"LA PEDRA DE FLIX A LA CIUTAT DE TORTOSA AL LLARG DELS SEGLES", DE JOAN-HILARI MUÑOZ, SEGONA PUBLICACIÓ DE L’ASSOCIACIÓ LA CANA


L’Associació La Cana ha editat aquest mes d’abril el seu segon llibre, La pedra de Flix a la ciutat de Tortosa al llarg dels segles, assaig escrit per l’historiador i professor i catedràtic d’institut Joan-Hilari Muñoz Sebastià. Aquesta nova obra és el núm. 2 de la col·lecció Lo Pedrís, amb la qual La Cana té intenció d’incloure tot un seguit d’estudis sobre elements patrimonials de Flix investigats per especialistes.
El nou llibre fou presentat el passat dia 18 d’abril a Ca Don Ventura, a la tarda, en un acte que comptà amb la participació de Pere Muñoz, coordinador de publicacions de l’Associació La Cana; Antoni Sabaté, exdirector dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre; i Jaume Masip, president de l’Associació La Cana.
Fou aquest darrer, Jaume Masip, qui obrí l’acte, tot manifestant la satisfacció que representa per a l’associació poder publicar un segon llibre que parla sobre una activitat, la producció de pedra, en la qual la nostra població fou un dels principals i importants centres del territori.
A continuació va intervindre Pere Muñoz. Entre altres coses va destacar aspectes relatius als treballs d’edició del llibre, destacant la feina de disseny i maquetació a càrrec de Núria Grau. També tingué unes paraules en relació amb el contingut, on es mostra la relació secular que existí entre Flix i Tortosa, gràcies en bona part a l’element comú que uneix les dos poblacions com és el riu Ebre, durant segles, la principal via de comunicació del nostre territori i un dels elements clau d’aquest vincle al voltant de la pedra produïda a la nostra població transportada precisament a través del riu cap a la capital ebrenca.
Després fou el torn d’Antoni Sabaté. Va explicar que en diverses etapes de la seua vida ha estat vivint a Tortosa, cosa que li va permetre conèixer el seu ric patrimoni arquitectònic. Del que se n’assabentaria molt temps després i per mitjà de Joan-Hilari Muñoz, fou que els principals monuments tortosins de l’època medieval i renaixentista estaven construïts en la seua totalitat o en bona part amb pedra de Flix. Antoni Sabaté va destacar el gran valor del treball de Joan-Hilari Muñoz, no sols pel fet de donar a conèixer una activitat important del Flix del passat, sinó que també hauria de servir d’estímul per a l’estudi de la història de la nostra població especialment de les èpoques medieval i moderna.
Finalment, fou l’autor del llibre Joan-Hilari Muñoz qui tancà l’acte amb la seua intervenció. Explicà com va nàixer la idea de publicar el treball, tot agraint els suports rebuts tant de persones com d’institucions. Així mateix aclarí que el concepte “pedra de Flix”, tot i la importància de les pedreres locals, té un caràcter genèric, de marca, incloent pedra procedent d’altres poblacions del voltant però amb les mateixes característiques físiques. Amb tot, Flix era el principal centre de producció del territori, on residien els mestres picapedrers i des d’on partien els transports més importants d’aquest material. Tanmateix, va insistir com els edificis més emblemàtics de Tortosa (la catedral, el palau episcopal, els Reials Col·legis, la casa de la Diputació del General, entre altres), estan construïdes amb pedra de Flix, o com a mínim s’utilitzà aquest material per a les parts nobles de l’edifici donada la seua qualitat i solidesa.
Altres activitats de l’Associació La Cana
Al marge de la publicació i la presentació del llibre sobre la pedra de Flix a Tortosa, La Cana ha participat en altres activitats durant les últimes setmanes. Així, va col·laborar en l’acte de presentació del llibre de Xavier Vega Terres de l’Ebre, frontera i frontissa, que tingué lloc el passat 28 de març. Durant la Setmana Santa, el 15 d’abril s’efectuaren visites guiades al Castell Nou, al refugi antiaeri i al Molí d’Oriol. I la diada de Sant Jordi, per primera vegada l’Associació La Cana va participar amb una parada on es van vendre llibres i samarretes de l’entitat.




El contingut d'aquest escrit ha estat publicat en l'últim número de La Veu de Flix (abril de 2017), dins la secció Lo Cantó de La Cana

29 de març 2017

Segon llibre de la col·lecció "Lo pedrís"

Ja el podeu adquirir a les llibreries de Flix o contactant amb qualsevol membre de la junta de La Cana. El preu pel socis és de 10 € i pels no socis de 12, així que us animo a fer-vos socis, no només perquè us estalviareu diners, sobre tot perquè per una quota anual de 10 € ens ajudareu a treballar per Flix i el seu patrimoni.Dir també que farem la presentació a Flix el dia 18 d'abril i a Tortosa en data encara per determinar.
Us poso a continuació la nota que vaig escriure com a presentació: 

"Doncs ja tenim aquí el segon llibre de la col·lecció “Lo pedrís” i tracta sobre pedres, això no és cap novetat perquè a l’Associació La Cana és principalment a lo que ens dediquem.
El que sí que va ser una novetat del llibre que teniu entre mans va ser la sorpresa que vam tenir al saber la quantitat i els nombrosos edificis on encara avui hi ha aquest pedra, fins hi tot per nantres, que sabíem que a Tortosa s’havia utilitzat pedra de Flix per a algunes construccions, com la catedral.
D’això ens parla Hilari Muñoz Sebastià en aquest llibre, de la “pedra de Flix” nom genèric donat a un tipus de pedra sorrenca que només es troba del Pas de l’Ase riu amunt a pedreres d’Ascó, Vinebre, Flix...  En concret a Flix n’hi ha una de molt interessant que conserva encara marques d’antigues extraccions.
El llibre parla de pedres i pedreres, però ens transporta també a oficis desapareguts, o gairebé, com els picapedrers (o pedrapiquers, com es diu en alguns documents) els llaguters que transportaven el material riu avall, els comerciants, els constructors...tot un món que fou fonamental al llarg de molts segles i del que avui ens queden els testimonis en forma d’edificis, creus, claus de volta o fins hi tot esteles i, també, potser lo més important: els documents que ho expliquen.
Crec que cal felicitar a l’Hilari Muñoz, per aquest exhaustiu treball, que pot obrir les portes a altres línies d’investigació i també per la seua col·laboració amb l’Associació la Cana.
Voldria també fer un agraïment especial a Antoni Sabaté Ibarz, perquè aquest llibre és en part gràcies a ell. El gener de 2015, Hilari Muñoz va presentar a Jesús el seu llibre "la construcció del convent franciscà de Jesús. 1732-1792. Els fonaments d'un poble". Allí va explicar que la pedra del claustre del convent era de Flix, l’Antoni hi era present i d’allí va sorgir el primer contacte que ha donat com a resultat aquesta publicació.
I per acabar cal agrair també al Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre la seva implicació perquè el treball inicial es va fer amb l’ajut d’una beca d’aquesta entitat.
Espero que us agradi, segur que us sorprendrà."

Jaume Masip Llop


President de la Cana


De la mateixa manera podeu adquirir també el primer volum de la col·lecció:

2 de març 2017

Actes del 80è aniversari del primer bombargeig aeri sobre Flix


Dijous passat 23 de febrer, va ser el 80è aniversari del primer bombardeig que va patir Flix durant la guerra civil espanyola, un dels primers sobre població civil que hi va haver durant el conflicte. Per commemorar aquests fets i homenatjar a les víctimes, l’Associació Cultural La Cana va preparar un seguit d’actes que es van fer el dia 24.


La nit del 23 al 24 de febrer de 1937, Flix va patir el primer bombardeig aeri a mans de l’aviació feixista. La presència d’una indústria electroquímica i la sospita que s’hi produís material bèl·lic, van convertir la població en un objectiu militar. Aquell bombardeig va produir la mort de vuit veïns de Flix, a més de nombrosos ferits i la destrucció d’una part de les instal·lacions de la fàbrica i de diferents punts del poble.

Per aquest motiu, La Cana ha organitzat una exposició amb el títol “Flix sota les bombes” que estarà oberta fins al 5 de març. La inauguració, a Ca Don Ventura, va anar  a càrrec de Josep Antoni Collazos i va comptar  amb una breu xerrada de Pere Muñoz, historiador i cap de publicacions de La Cana, sobre els fets del 23 de febrer de 1937.



 Tot seguit, al refugi antiaeri,  Jaume Masip, president de La Cana va fer un breu parlament i es va descubrir una placa en memoria dels morts  d’aquell primer bombardeig. Cal destacar també l’assistència a l’acte de diversos familiars de les víctimes.






Josep Arbolí Benet (33 anys)
Batiste Mur Canet (33 anys)
Pere Pau Bagés Torres (46 anys)
Antonio Ortiga Cervelló  (43 anys)
Salvador Biarnés Roch (37 anys)
Va morir mentre el traslladaven ferit a Reus, li havien amputat un braç.
Matrimoni Santamaria - Santaliestra
La muller estava embarassada.
Víctima sense identificar.



Parlament del President de La Cana

Primerament us voldria llegir un fragment d’un text titulat “El racó de la memoria”, escrit per mi amb vivències de Sisco Castellvi, més conegut com Sisco Pitoi.

“Aquella nit, abans d’anar a dormir, Sisco, va sortir al porxo del mas a fer una ullada al cel, estava completament ras. Lluïa una lluna tant esplèndida que desdibuixava els estels. Els bancals estaven il·luminats per una llum blanquinosa, com de marbre vell. Els aulibers projectaven ombres fosques damunt de les espones. La garriga, mes enllà de les feixes, era una penombra foscant. El silenci era gairebé total, tant sols el trencava de tant en tant el soroll del foc, els espetecs d’un tronc de pi que s’escolaven per la porta entreoberta del mas.
 Sisco es neguitejà sense saber ben bé per què, llavors va sentir el padrí, amb aquella veu profunda i pausada...- noi! au vinga que demà hem de matinar! - i  tot seguit la veu dolça de la padrina - va Miquel, deixa estar el noi que ja és prou gran. - Sisco, que tot just havia fet catorze anys feia dos mesos, el dia de Nadal del 1936, abans d’entrar al mas va pensar en sa mare. Ella vivia al  poble, ells, al mas, estaven una mica allunyats dels esdeveniments dels últims mesos. Era a punt d’adormir-se quan va sentir una remor llunyana, un rum-rum que no va identificar. Acostumat com estava als sorolls de la nit, a escoltar el silenci de les nits fredes d’hivern, es va sobresaltar. De sobte es va sentir una explosió, una distant però potent deflagració, i una altra i una altra... - Què és això? Què passa? - va cridar la padrina ; i el padrí li va respondre - Paula, em sembla que són avions que bombardegen lo poble.

 El dia 23 de febrer de 1937, dimarts, una nit de lluna plena, des de les deu de la nit fins gairebé dos quarts de dos de la matinada, es va produir el primer bombardeig de Flix, amb el resultat de vuit persones mortes, nombrosos ferits i la fugida de molta gent cap els masos i les coves del terme. Un dels morts va ser el padrastre de Sisco Pitoi. Aquell dia havia canviat el torn i treballava de nit, Teresa va sortir a la porta a dir-li adeu, no ho feia mai, ja no el va tornar a veure.


Avui és un dia trist, i ho és per dos motius, per una banda recordem els morts en aquell bombardeig, però cal pensar que no són només uns noms en una placa, són també vides truncades de repent, durament, injustament….per exemple….el matrimoni Santamaria Santaliestra es veu que era un matrimoni jove, el pare d’ella treballava de practicant a  Riegos i es veu que estaba embarassada, van morir a l’estació, qui sap si havien vingut a donar la bona nova a la familia…..
No són només un nom en una placa, són vides no viscudes i gairebé oblidades.
I per aquí va la segona cosa que volia dir, em sembla molt greu que avui, 80 anys desprès encara haguem de dir que hem de treballar molt més per  a recuperar la memoria de tot allò que va pasar i que ens ha estat amagat, silenciat per una part per la por i per una altra amb la intenció de que s’oblidi.
Doncs no oblidem i us animo a col·laborar en aquesta tasca, amb l’associació la cana que ens fa molta falta… investigant a les vostres famílies i explicant-ho als vostres fills i filles, als vostres nets i netes, explicant-ho als historiadors i estudiosos per a que ho posin negre sobre blanc…ells i elles, les victimes oblidades d’un conlficte que tampoc volem oblidar qui el va començar, és el mínim que es mereixen.

Moltes gràcies per la vostra assistència.

Les fotos són de Francisco Ramon  Visa Ribera.

19 de febr. 2017

FINALISTES AL PREMI SIRGA D'OR 2016


La nostra associació ha estat entre els finalistes del Premi Sirga d'Or 2016. La institució distingida amb el guardó ha estat el Premi de Narrativa de Vinebre, a qui volem expressar la nostra felicitació. Així mateix també volem felicitar als dos guanyadors ex aequo en la modalitat individual, el flixanco Josep Sánchez i el morenc Joan Launes, dos persones amb qui La Cana ha col·laborat en diverses ocasions i, tanmateix, han participat en activitats de l'associació. L'acte del lliurament dels premis es féu el passat dia 17 al Teatre Municipal La Llanterna, a Móra d'Ebre.
Amb tot, volem manifestar que estem molt contents d'haver estat  finalistes, cosa que representa un reconeixement a la trajectòria i l'activitat realitzada per La Cana, un reconeixement a més d'àmbit comarcal. Tot plegat no hauria estat possible sense el suport rebut durant tots aquests anys dels socis i les sòcies de l'associació, i de les institucions, en especial de l'Ajuntament de Flix. A tots ells, moltes gràcies!.


4 de febr. 2017

2016, UN ANY INTENS I AMB NOVETATS

El contingut d'aquest escrit ha estat publicat en l'últim número de La Veu de Flix (gener de 2017), amb el qual l'Associació La Cana ha endegat una secció pròpia dins la revista sota el títol "El Cantó de La Cana", en la qual s'informarà de les seues activitats i també inclourà articles relacionats amb el patrimoni i la història de Flix.

------------------------------------------

2016 ha estat per a l’Associació La Cana un any amb força novetats. A més de les activitats habituals –impuls i suport d’excavacions, jornades de patrimoni, visites guiades, recreació del final de la batalla de l’Ebre-, s’han promocionat i s’ha col·laborat en altres iniciatives culturals, destacant la publicació d’un llibre i, amb aquest, l’inici d’una col·lecció.
En aquest 2016, les excavacions han estat protagonitzades sobretot per restes relacionades amb el Castell Vell i l’antic sistema defensiu de la població. En sengles campanyes realitzades el gener i l’abril es van excavar restes de muralles del segle XVII al parc de les Casetes. L'Ajuntament de Flix, a través del projecte de la llei de Barris, va impulsar aquests treballs, amb la col·laboració de La Cana  i l'assessorament i la direcció arqueològica a càrrec d'Àpex, arqueologia i serveis culturals. A finals d’any es va completar una altra iniciativa, aquesta impulsada des de La Cana, amb el suport de l’Ajuntament de Flix, com és el buidatge de runa del que podria haver estat una cisterna del Castell Vell (coneguda com la “sitja”). Si bé aquesta activitat s’inicià l’any anterior amb el treball de voluntaris, per a la seua finalització s’han contractat els serveis d’una empresa local.
S’ha col·laborat en l’organització i difusió al llarg d’aquest any d’activitats endegades per altres entitats i institucions (en especial amb l’Ajuntament i el CERE), destacant la presentació de llibres: El caçador de bruixes, de David Martí; El nazi de Siurana, de Toni Orensanz; Els camins ramaders de la Fatarella, de Josep Gironés; Muletes i llaguts. La tradició fluvial a Móra d’Ebre, de Joan Pujol i Ivan Salvadó; i Els anjubs de la Torre de l’Espanyol, d’Eva Artal, M. Teresa Castelló, Maria Montané, Mercè Vea i Joaquim Jornet. Així mateix es va donar suport a l’organització i difusió de l’exposició de la IV Mostra d’Arquitectura de les Terres de l’Ebre, del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya; en col·laboració amb l’Entorn d’Aprenentatge de Sebes, es féu la visita guiada a la població per als participants a la trobada de cloenda del curs 2015-2016 de les Aules d’Extensió Universitària per a al Gent Gran; col·laboració amb l’Ajuntament de Flix per a la projecció del curtmetratge Soldat Doménech. La veu oblidada, produït i realitzat per Jordi Bel, Helena Blanch i Clàudia Llambrich; col·laboració també en l’activitat “Pluja d’estels, vi i patrimoni”; i participació en la VII Festa de l’Oli, amb una visita guiada a Molí d’Oriol.
Les visites guiades han estat igualment una de les activitats que ha comptat amb força concurrència. Durant el 2016 s’han comptabilitzat un total de 3.575 persones que han visitat la majoria d’elements patrimonials de la població. En un lloc destacat, el refugi antiaeri continua essent el més demandat (1.777 visitants aquest any).
Entre setembre i octubre es van dur a terme les VIII Jornades de Patrimoni i el VIII Curs Coneguem la Ribera d’Ebre, organitzades conjuntament pel CERE i La Cana i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Flix. Van començar aquest any amb les activitats vinculades a les Jornades Europees del Patrimoni, que en aquesta edició es comptà amb la col·laboració de l’Escola de Música i l’Orfeó de Flix, oferint-se concert en espais patrimonials de Flix. Els camins, la jota, les fortificacions i la geologia riberenca van protagonitzar les quatre xerrades del curs. Vinebre i Riba-roja d’Ebre foren les poblacions convidades dins l’apartat Coneguem els nostres veïns, amb les corresponents xerrades i visites guiades. No obstant, dins de les jornades tingué un protagonisme destacat l’església de Flix: una exposició sobre les seues característiques arquitectòniques (“Pedres de fe”), amb el suport d’un audiovisual; dos xerrades (una aplaçada i pendent de realitzar); una visita guiada; la restitució d’una antiga imatge de la Mare de Déu del Remei; i el que ha estat, a més, la gran novetat d’aquest any, la publicació i presentació d’un llibre, L’església de Flix. Gènesi arquitectònica i modificacions principals des del 1883 al 2015, d’Ireneu Visa, obra amb la que a més La Cana iniciava una col·lecció –“Lo Pedrís”- que aplegarà treballs sobre diversos elements patrimonials de la població.
A finals d’any, i organitzat conjuntament amb l’Ajuntament de Flix i el grup Voluntarios de Fayón es féu per tercer any consecutiu la recreació del final de la Batalla de l’Ebre. Si bé les inclemències del temps foren adverses, cosa que obligà a modificar el desenvolupament de l’activitat, finalment es va poder realitzar i novament es van poder reviure aquests fets ocorreguts fa 78 anys. A més de la recreació, el programa va incloure una caminada pels espais del final de la batalla i la projecció a La Unió Social de la pel·lícula L’Ebre, del bressol a la batalla.
Finalment, de cara a la promoció de La Cana, també s’ha endegat una iniciativa com és el disseny d’una samarreta de l’entitat amb el lema “Omplir d’història lo futur”; els beneficis, naturalment, es destinaran per donar suport a les activitats de l’associació. Per tal de procedir a la seua venda i també per donar a conèixer La Cana, en dos ocasions es disposà d’una parada al mercat de Flix. El resultat no sols fou una bona venda de samarretes, sinó també la captació d’un bon nombre de nous socis.

23 de gen. 2017

Estadístiques de visites al patrimoni històric de Flix

  



Us presentem aquí un resum de les estadístiques de les visites guiades que fem des de La Cana.

L'any 2011 va ser quan vam començar a comptar les visites tot i que ja feia anys que en fèiem.
L'any 2013 vam començar a comptar per elements patrimonials.
L'any 2014 van començar a tenir dades de les visites des de l'Entorn d'Aprenentatge de Sebes que va començar l'any 2009.
Creiem que el tema de les visites està consolidat i es manté, ara estem preparant un projecte de millora amb l'objectiu d'augmentar-les sensiblement.



Any 2016 2015 2014 2013 2012 2011
Refugi 1777 1744 1975 1938
Castell 1085 1434 801 579
Nucli antic 205 64 209 72
Façanes 0 0 35 75
Moli d'Oriol 327 511 260
Colònia 0 23 79
Oli Flix 151
Poblat Sebes 30
Totals any 3575 3776 3280 2664 2103 2556
Sebes 1633 2273 1587
total la cana 1942 1503 1693 2664 2103 2556